martes, 6 de diciembre de 2011

Monòleg 1 ( el venedor de préssecs)

Sóc un desgraciat! fa poc els meus pares van morir, estic sol, no tenc ningu. EN l'herència els meus pares m'han deixat un petit troç de terra, tant petit com aquest mocador. No me van deixar res de diners estic sense un duro i la meva casa té poc mes de 10m2, en aquestes condicions no puc viure, no se que fer per guanyar diners, si no en guany no podré viure. Fa casi una setmana que menj miques de pa.
Em sento abandonat, necessit algú que em faixi companyia, una dona! Això és el que necessit, una dona! l'altra dia vaig veure una jove al poblel del costat, era preciosa!
Si pogués anar-hi i demanar-li que es casi amb mi...

PENSCRIURE 3

Aquesta fotografia es de Sebastião Salgado, un fotògraf dramàtic. Sempre en les seves fotografies surten escenes de com és la vida realment.

En la foto es pot veure en les condicions en les que fan feina aquests miners, gairebé tot son joves i sembla ser que hi ha algun nen.

La foto està en blanc i negre i això li dóna un toc més dramàtic a la fotografia.
Si ens miram la fotografia amb un pla general observam que hi ha un contrast entre la pobresa i la riquesa i podem comparar aquestes persones amb algún animal que treballa dia a dia, com per exemple les formigues, són un clà exemple.

Ressenya "La senalleta" (Plaute)

La Senalleta està escrita i elaborada per Plaute.Fou un autor còmic llatí nascut cap a 251 aC a Sarsina va morir en184 aC. Les dades sobre Plaute són escasses i poc segures. En Plaute era un home que sempre construïa comèdies de gairé el matèix caràcter i sobretot sembre sempre tenia molt present els déus, és a dir comparava un personatge amb un déu.
La obra de Plaute ha estat traduida en diferents idiomes, com en aquest cas traduit en català per n'Àngela Martí i Borràs.


Quin és el caràcter de l'obra?
La Senalleta és una obra de caràcter còmic, que és pot veure facilment amb l'èstil del llenguatge i sobretot perquè la comèdia tracta sobre un tema que no és molt agradable però el tracten amb húmor.

Quina és l'estructura?
Aquesta comèdia consta de cinc actes, que el primer i el segon estan dividits amb 3 escenes diferents, però els altres actes sols consten de una sola escena.


Quin és l'argument de l'obra? I quina és la trama?
La Senalleta és una comèdia que tracta d'un gran conflicte amb varies persones, que totes tenen cosa que veure, és a dir gaire bé tots els personatges són família entre ells. La comèdia va sobre la protagonista, la Selènia que és una prostituta i que és molt amiga de la Gimnàsia, una altre persona també prostituta, i també es amiga de la mare de la Gimnàsia, l'Alcavota. Aquest tres personatges tenen una llarga història que començen a contar elles tres. La Selènia és la filla de Melènia, però no és seva sinó que és adoptada, perquè la Selènia va nèixer perque la seva mare verdadera va ser violada. Aquest home desprès va marxar d'aquell païs i va tenir una altre família, va tenir una altre filla. Ell no tenia es consentiment de que la mare de la Salènia estgues embarassada. La verdadera mare de la Selènia és na Fanòstrata, què tot just va nèixer la criatura la va abandonar, més ben dit la va donar a un esclau. L'Alcavota la va veure i li va pendre. Li va donar a na Melènia i va cuidar de la Selènia.
On hi ha el conflicte és quant Selència es fa gran i s'enimora d'un jove, Alcesimarc, però com que Selènia era una jove que no tenia pares verdaders la gent no la trcatava correctament. Per això el pare de Alcesimarc no va accepter el seu amor i va fer casar a l'Alcesimarc amb una altre jove, que justament és la filla del home que va violar la mare de Selènia, és a dir el pare de Selènia. I per posar-li más trama a la història el pare s'enamora de la mare veradera de Selènia, és a dir la jove que va ser violada. Tots dos apartir d'aqui van a cercar la seva filla, la Selènia i la troben. I acaba que entre Selènia i l'Alcesimarc trionfa l'amor.

El venedor de préssecs ( 1a Persona)

Jo, un pagès pobre que visc al Japó, era el darrer de 10 germans i el meu pare em va deixar d'herència una petita porció de terra àridai pedregosa a dalt d'un turó.

Al poble del costat vivia una jove de la qual jo, em vaig enamorar i li vaig proposar casar-se amb mi.
Quan anava a treballar em senntia sol, jo volia tenir la meva estimada al meu costat, i ella em va fer un retrat perque jo la recordés. Però mentres sembrava el pinyol de pressec, el vent va bufar i sel va endur.

Van tenir que passar 3 anys, jo anava pel carrer cantant quan de repent va sortir un samurai i em va dir que entrés al seu palau, així ho vaig fer, li vaig cambiar la roba i es va posar a cantar.
Allà hi havia la meva estimada, la vaig agafar de la mà i vàrem pujar al menjador a sopar.

El venedor de préssecs ( 3a Persona)

En un poble de Japó, hi vivia un jove pagès, era el darrer fill de 10 i va heredar 1 pam de terra petit com un mocador dalt d'un turó 'arid i pedregós.

Al poble del costat hi vivia una jove tan pobre com ell, però era molt bella.
El jove li va proposar casar-se amb ell i el pare de la jove li va dónar un pinyol de préssec(era l'únic que tenia).

El jove estava tant enamorar que es passava hores mirant a la seva estimada.
Un dia el pagès no volia anar a treballar perque no volia deixar de veure la seva estimada, i ella es va fer un autoretrat i li va regalar perque així mentres treballés la sentís allà.

Mentre sembrava el pinyol, va bufar vent i el retrat va volar cel enllà fins arribar al palau d'un samurai, i aquest va ordenar al seus guardes que aniguessin a cercar a la jove del retrat. Amb poques hores la van trobar i la van dur a palau.
El jove estava desesperat perque la seva estimada havia desaparegut.
Van passar 3 anys i la jove estava casada obligadament amb el samurai.
Un dia ella i el samurai menjaven al pati del palau i van sentir una veu pel carrer, i la jove va riure perque sabia que era el seu estimat.

El samurai va fer entrar al pagès, li va dir que li cambiés la roba i el samurai es va posar a cantar, i li demanava a la jove a veure si es divertía.
Els jooves cansats van anar a sopar i quan el samurai va voler pujar els guardes no el van reconèixer i els 2 joves van viure una vida de riquesa i felicitat.

PENSCRIURE 2

Aquesta frase es de Joseph Addison, un poeta Anglès , que diu que la lectura exercita la memòria,el pensament, la conciència, la intel·ligència i dóna activitat al nostre cervell.
Llegir és molt important, perquè et fa tornar una persona més culta i més correcta.

Papers trobats

Això era un jove que cantava molt bé, i va decidir fer un concert a Barcelona.
A la gent li va agradar tant que li van oferir fer una òpera a un teatre molt important de París. L'òpera tractava de cantar una part de l'obra teatral Romeu i Julieta. Quan li van dir, de l'emoció va començar a bota com si d'una pilota es tractàs.

Així que va anar cap a París amb el primer vol que hi havia.
Quan va arribar, va anar al teatre a practicar, qüasi no tenia temps perque en 1 setmana s'estrenava l'obra.

Després de treballar molt va arribar el gran dia, va ser tot un èxit!