Monòleg 1 ( el venedor de préssecs)

Sóc un desgraciat! fa poc els meus pares van morir, estic sol, no tenc ningu. EN l'herència els meus pares m'han deixat un petit troç de terra, tant petit com aquest mocador. No me van deixar res de diners estic sense un duro i la meva casa té poc mes de 10m2, en aquestes condicions no puc viure, no se que fer per guanyar diners, si no en guany no podré viure. Fa casi una setmana que menj miques de pa.
Em sento abandonat, necessit algú que em faixi companyia, una dona! Això és el que necessit, una dona! l'altra dia vaig veure una jove al poblel del costat, era preciosa!
Si pogués anar-hi i demanar-li que es casi amb mi...