El venedor de préssecs ( 1a Persona)

Jo, un pagès pobre que visc al Japó, era el darrer de 10 germans i el meu pare em va deixar d'herència una petita porció de terra àridai pedregosa a dalt d'un turó.

Al poble del costat vivia una jove de la qual jo, em vaig enamorar i li vaig proposar casar-se amb mi.

Quan anava a treballar em senntia sol, jo volia tenir la meva estimada al meu costat, i ella em va fer un retrat perque jo la recordés. Però mentres sembrava el pinyol de pressec, el vent va bufar i sel va endur.

Van tenir que passar 3 anys, jo anava pel carrer cantant quan de repent va sortir un samurai i em va dir que entrés al seu palau, així ho vaig fer, li vaig cambiar la roba i es va posar a cantar.

Allà hi havia la meva estimada, la vaig agafar de la mà i vàrem pujar al menjador a sopar.